23 d’abril de 2009

Entrevista a una bibliotecària

El dimecres 22 d'abril va aparèixer una entrevista a na Clàudia, bibliotecària de Santa Eulària, al suplement "Mola" del Diario de Ibiza.
Com a l'hemeroteca digital del DI no es pot accedir als suplements passada una setmana de la seva publicació, o al menys no hem trobat com fer-ho, a continuació es transcriu el texte de l'entrevista així com va publicar-se.

ENTREVISTA
CLÀUDIA COSTA
BIBLIOTECÀRIA DE SANTA EULÀRIA

«És difícil trobar amb qui parlar de llibres»
Clàudia Costa (29 anys) passa el dia envoltada de llibres. És la bibliotecària de Santa Eulària, on va arribar «per casualitat» després de què l’actual responsable d’aquest espai marxàs just quan Clàudia estava sense feina. «Va venir tot rodat», comenta aquesta jove de Sant Mateu llicenciada en biblioteconomia que des que treballa a la biblioteca ha deixat de comprar llibres.
—Treballant aquí llegiràs molt.
—Idó, no, això de què els bibliotecaris podem llegir i tenim a l’abast tots els llibres és un mite. La nostra feina no és llegir els llibres que tenim a la bibloteca. Ja m’agradaria que hi poguéssim dedicar una estoneta a llegir o fullejar els llibres que arriben perquè la gent demana recomanacions. Però no.
—Vaja, que no és la feina ideal pels qui ens agrada molt llegir.
—No. Hem de llegir fora de la feina.
—I passant-te tot el dia envoltada de llibres quan arribes a casa encara en tens ganes?
—M’agrada llegir, però també hi ha dies que arrib a casa cansada de llibres. Intent combinar la feina i l’oci.
—Llegim molt els eivissencs?
—Pel que veig aquí, a la gent que li agrada llegir, li agrada molt. I a la que no li agrada, no li agrada gens. Hi ha usuaris molt fidels, gent que s’emporta tres llibres (el màxim), tots de moltes pàgines, i venen cada setmana. A la biblioteca no es llegeix molt.
—La biblioteca s’està convertint en un lloc més de consulta o d’estudi que no en un lloc per endur-se’n llibres?
—Això de què les biblioteques són per estudiar i que ha d’estar tot en silenci és un tòpic molt difícil de canviar, però estam fent feina. Una biblioteca és un lloc d’oci, de cultura,
de trobada de gent i sí que necessita un espai per estudiar, però quan l’espai és unic s’ha de combinar tot. Els nens venen a fer treballs, i tenen tot el dret del món, i altres
volen estudiar en silenci, i també han de poder fer-ho. La gent que entra i surt fa remor. S’ha de trobar l’equilibri.
—És difícil trobar l’equilibri entre la bibliotecària rondinaire i la que passa de tot?
—És complicat perquè tenen raó uns i uns altres. Es creen situacions complicades.
—Com seria la teua biblioteca ideal?
—Uf! No sé. Hi ha tantes possibilitats… A Mallorca n’hi ha una que m’agradaria visitar. Hi ha fil musical i funciona.
—Aquí feis moltes coses per nens. És fàcil que els boixos llegeixin?
—Són els que més interès tenen a fullejar i conèixer els llibre. Que arribin a ser lectors depén de moltes circumstàncies. Quan hi ha contacontes és quan augmenten els prèstecs de llibres infantils i els carnets de nens. Les visites escolars diuen ‘Oh! Llibres nous!’. El pas de la curiositat pels llibres a ser lector és un gran pas i no només hi participa la biblioteca,
sinó tot l’entorn.
—No sé si tens la sensació de què les lectures de l’escola fan més mal que bé.
—Hi ha de tot, però és cert que als nens, quan els obligues a una cosa, està perduda. De fet, hi ha un llibre que agradava molt i que ara no agrada perquè és lectura obligatòria a les escoles: ‘Matilda’, de Roald Dahl. És boníssim, pero ara en fan lectures obligades i no el volen. Em diuen ‘no, aquest no que és pel cole’.
—Jo ho deia més perquè darrerament sembla que importen més els valors que la qualitat literària a l’hora d’encarregar un llibre. Hi ha lectures obligades de llibres escrits a propósit per adolescents que són infumables.
—Inclús es concedeiexen premis literaris on es fixen més en els valors i que no en què realment es pugui gaudir de la literatura. Hi ha d’haver de tot, però és cert que s’està enfocant massa als valors.
—La gent té manies a la biblioteca?
—Sí. hi ha persones que venen el dia 1 a les deu del matí perquè volen estrenar els llibres. Són obsessius de les novetats. I altres que et diuen que si no són en tapa dura no els agraden. Manies en tenim tots.
—Tu has set usària de bibioteca?
—Sí, però sempre he set de les que entra, agafa el que vol i surt. He set incapaç d’estudiar a biblioteques, ni quan estaba a la universitat.
—Teniu mala fama les bibliotecàries.
—És un clixè. Hi ha de tot. Jo intent ser agradable i no ser molt sèria, però al cap i a la fi estàs a la feina.
—Vaja, que ets de les fot bronca quan algú es retarda en tornar els llibres?
—Però això ja no és cosa meua, sinó de la institució. Naltros no som tan estrictes com altres perquè tenim molt fons i no molts usuaris. Si fos al revés hauria de ser més estricta. Donam un marge d’un o dos dies. És un luxe.
—Quin és ara el llibre més demanat?
—Ara mateix els dos llibres publicats de la trilogia d’Stieg Larsson: ‘Els homes que no estimaven les dones’ i ‘La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina’. Els tenim en català i castellà i hi ha llista d’espera per tots. Jo no els he llegit, però si a la gent li agraden tant… I de juvenil, surten molt els d’Stephenie Meyer: ‘Crepúsculo’, ‘Luna nueva’, ‘Eclipse’ i ‘Amanecer’. Aquests sí que me’ls he llegit.
—I entens que agradin tant?
—Sí. Independentment de què ara ha sortit la pel·lícula i tenen més fama, jo me’ls vaig llegir molt abans i entenc que agradin tant. Però això dels gustos és molt personals.
—Ara sembla que s’han posat de moda les les pel·lícules i sèries de bibliotecaris que en realitat són aventurers.
—[Riu] No sé si jo tenc una aventurera dins.
—Quin llibre estàs llegint ara?
—Idó just he acabat ‘Pasión india’, de Javier Moro, i ara estic buscant un altre que llegir.
—En tens algun clitxat per Sant Jordi?
—Vull llegir-me els de Larsson, però no sé si en compraré cap, perquè ara que sóc bibliotecària i usuària de biblioteca no en compr gaires.
—O sigui, que estàs a la llista d’espera?
—Sí, estic a la llista d’espera per poder-me-’ls emportar a casa.
—Teniu club de lectura. Perquè fa falta un club de lectura?
—Perquè és un punt de trobada de lectors per poder intercanviar experiències i gustos, lectures… No és fàcil trobar algú amb qui parlar de llibres.
—I com triau els llibres que llegiu? Perqué us posau tots d’acord, oi?
—Trobam un punt intermig. Es fan propostes i influeix molt tenir prou exemplars del llibre per tothom. Això determina molt l’elecció.
—Què estau llegint ara?
—Normalment llegim tots el mateix, però ara estam amb un sorpresa. Cadascú tria un llibre que li agradi i es reparteixen al club. Aquesta vegada l’hem fet temàtic de literatura eròtica, que és una literatura que no sabem si agrada a tothom. El primer dimarts de maig sabrem com anat.
—A Eivissa no es fàcil trobar molts exemplars de literatura eròrica?
—Aquí en tenim una petita col·lecció.
—A la gent li fa vergonya agafar-los?
—No, no. Què va. No és tan explícit com les pel·lis porno.
—I el proper que llegireu?
—El darrer que vàrem llegir va ser ‘La voz dormida’, de Dulce Chacón, i el proper és ‘Una palabra tuya’, d’Elvira Lindo.
—Una pregunta típica per acabar: Quin són els llibres de la teua vida?
—‘Matilda’, de Roald Dahl, i ‘Momo’ de Michael Ende. Tots dos els vaig llegir a l’adolescència. Sempre és més fàcil que algun llibre t’impressioni a aquella edat. D’adult és complicat.